En el Colegio Los Naranjos nos hemos alegrado muchísimo al conocer que la ganadora de la categoría de Bachillerato ha sido nuestra alumna:
Inma Climent Canet
A 4.655 kilòmetres
Són les set i mitja del matí. Sona el despertador. Ens espera un dia d’escola. No som els únics. Els nostres pares, els nostres germans, els nostres amics… Ens agradaria quedar-nos un ratet més al llit, veritat?
Una vegada en l’escola, encara que ens queixem, veiem els nostres amics, parlem, juguem, estudiem… Estudie primer de batxiller, i encara que no ho semble, seria molt més avorrit quedar-nos a casa. I s’imagineu que haguérem d’ anar a treballar des de ben menudets? Menuda bogeria! O no? Tant se val que quan arriba l’ hora de sopar, dinar… tenim un plat que endur-nos a la boca.
Sense tindre en compte si estem sans, malalts, …
Una vegada acaba el nostre dia laboral, no hi ha res que vinga millor que una dutxeta. Aigua calenteta per a relazar-mos. Podem estar el temps que dessitgem, tranquils, no s’acaba.
Què passaran hui? Hi haurà alguna pel.lícula bona a la televisió? Prenem un botó i tenim centenars de canals diferents esperant entretindre’ns.
I si no ens agrada res, agafem la tableta electrònica i busquem el que ens abelleix vore. Des de quan això es un problema?
Si ens trobem cansats, anem a la nostra habitació, ens gitem al llit i esperem fins que siga un nou dia.
Com podem tan sols queixar-nos de la nostra vida?
Maria Molina, profesora de la Universitat de València, va agafar un avió cap al Congo, era 18 de Març. En teoria, viatjava allí per a fer “una escapadeta”. Segons ens va confessar, ja mai ha tornat a ser la mateixa.
Si penseu que l’única diferència amb aquell continent és que hi ha persones de color, esteu molt enganyats.
Des que va començar a conviure amb la gent d’allí, va quedar marcada per la seua cultura, pel seu mode de vida.
Si nosaltres ens queixem que ens alcem prompte, aquells xiquets deuen estar farts. Des de les 5 del matí, xiquets i xiquetes des de ben menuts s’alcen per a anar a treballar. Són, com a mínim, més de 3 germans, i entre tots han de dur diners i menjar a casa. I temps per als estudis? Més bé deurien preguntar, quins estudis? Sols els xics, i els més rics, tenen accés a l’educació. Una educació molt poc desenvolupada. On xiquets de totes les edats estudien en les mateixes aules, sense quasi diferenciar-se per un nivell.
I no penseu que la faena que fan és seure en un despatx amb un ordinador, ni molt menys. Més de huit hores, podríem dir que de sol a sol, picant, portant aigua, ajudant en la terra, ajudant els pares. Faenes tan esgotadores que deurien ser inacceptables per a un xiquet. Les xiquetes es queden a casa ajudant les mares en les faenes o cuidant els germans.
Molts sofreixen desnutrició, però no hi ha per a menys. Per a ells, és pura incertesa saber si tindran el seu plat a taula diàriament. Fa calor, i les quantitats d’aigua que beuen deurien superar els 2 litres. No obstant, molts aprofiten els pous o algun riuet per a agafar un poc d’aigua. Aigua sense potabilitzar. Podríem pensar, i com és que gosen beure d’ahí? Pense que millor aixó que morir de sed.
Hem de pensar, en el plaer que ens aporta una bona dutxa després d’un llarg dia de faena. Doncs la cosa canvia quan deuen carregar-la, dur-la al coll… I amb eixa aigua deu sobreviure tota la família. Família? Seria bo que tots es mantingueren junts. Per desgràcia, no és així… Molts xiquets són venuts perquè la família no els pot ni mantindre. Penseu en la situació extrema, en la que s’ha de trobar la mare. Veure que el seu propi fill se li arrebata de les mans. Eixe dolor inexplicable. De veritat som capaços de dir que tots tenim els mateixos drets? És vergonyós. Les autoritats no diuen res. Ahí trobem vertadera corrupció. No hi ha escrúpols. Es tan trist… Pense que no som capaços d’adonar-nos-en de la sort que hem tingut d’haver nascut a un país desenvolupat. Mentre ells es queixen de la venda il.legal dels òrgans de xiquets morts ben menudets, a nosaltres ens preocupa que no arriba bé el senyal wifi a la nostra habitació, irònic, veritat? No estic dient que siga la nostra culpa, ni molt menys, però pense que les autoritats no prenen mesures, per tant deuríem ser entre tots, un poc empàtics, i pensar que amb un granet d’arena per cada persona aportat, podem junts aconseguir una platja. Ens agradaria que ens ajudaren si la situació fora a l’inrevés, no?
Maria va tornar, sí, però després d’haver construït més de sis poblats i una aixeta que conduira aigua potable, des d’un pou a més de 10 km.
Des d’Espanya també ha aportat la seua part. La seua fundació “Un mundo sin fronteras”, recull cada any mils d’euros destinats a la construcció d’altres poblats, centres escolars, centres mèdics amb una assistència bàsica…
No obstant, remarca que, a pesar de tot, ells ens superen en una cosa als paísos desenvolupats, i és que, volem tindre tantes coses, tot tan inmediatament, que oblidem el més important, ser feliços.
En el concurso podían participar alumnos de toda España, aunque el entusiasmo de Inma al redactar su trabajo ha hecho posible llevarse el primer premio en su categoría.
¡Enhorabuena!
El Colegio de Fomento Vilavella de Valencia ha organizado un concurso literario, destinado a estudiantes de Secundaria y Bachillerato, con 
motivo de la celebración de la V Jornada de Humanidades. En el concurso se han establecido tres categorías:
- Primer Ciclo ESO
- Segundo Ciclo ESO
- Bachillerato
El lema del concurso era «Un mundo solidario, un mundo mejor» y los textos debían girar en torno a esa temática.
At Naranjos we are pleased to announce that our 2 BACHILLER student Inma Climent Canet has won first place for her essay “A 4.655 kilòmetres” in the 5th edition of the Humanities writing contest. Her original essay can be seen above in Valenciano.
The contest was open to students from all over Spain and Inma’s enthusiasm led her to win first prize in her category.
Congratulations!
The Fomenta Vilavella School in Valencia organised this literary contest, directed at secondary and BACHILLER students with a special focus on Humanities. The contest was organised in 3 categories:
First Cycle ESO
Second Cycle ESO
Bachillerato
The theme of the contest was «A world with Solidarity is a better world» and the texts had to feature this idea.